EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 11 d’octubre del 2014

ENMIG...


(Poema propi sobre fotografia pròpia)

Publicat per Calpurni a les 20:19
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

5 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Els moments de silenci són els millors moments pel que tu dius.

12 d’octubre del 2014, a les 14:07
M. Roser ha dit...

Que esperi la veu, perquè el silenci no es mereix que el trenquin...
Bon vespre.

12 d’octubre del 2014, a les 20:12
Olga Xirinacs ha dit...

Molt profund, aquest pensament, i preciosa la fotografia.

12 d’octubre del 2014, a les 20:40
Igor ha dit...

I aquest "encara" queda en un pla de misteri. I queda molt realçat!
El meu coco comença a pensar: encara d'amor, encara de mort, encara de vida, de seguir endevant... I la paraula multiplica els significats.

13 d’octubre del 2014, a les 9:00
Calpurni ha dit...

Gràcies a tots per aquestes boniques paraules.
Salut i poesia!

14 d’octubre del 2014, a les 23:32

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)