Aquest és el poema meu que apareix en el llibre homenatge al poeta Antoni Ferrer Els Déus no abandonen Antoni, publicat per Onada edicions.
a Antoni Ferrer, poeta.
(Il·lustració d'ÀNGEL CARRERAS DEVIS feta ex professo per al meu poema) |
Inconsútil.
del vertigen de l’efímer viatge.
No intuïm que més enllà de l’aigua
salabrosa per on naveguem
tot és foc en un cos provisori,
còdol adust que roda furtiu
sota unes aigües crepusculars.
Nauxers d’una nau esquarterada,
guarnits d’un nimi i antic viàtic,
entercs i altius, ens reconeixem
en cada gest, en térbols esguards,
en l’ànsia captiva del viure.
I ens obstinem a bastir imperis
sabent de la seua finitud.
Incauts, habitem la maltempsada
dels records, vençuts, com ho farien
els vents insubmisos de la pena.
I esdevenen nostres els petits
refugis de la paraula certa,
les seues insubornables nafres
i la seua virginal argila.
Obtusos i incrèduls, confiem
que la vela de la nau, fins ara
inconsútil, mai s’esquinçarà.
Després, reblerts de perplexitats,
maleirem l’escanyolit viàtic
i la nau que ens ha dut al naufragi:
aquest habitatge on clou els ulls
l’alba desvalguda dels desigs.
Jesús Giron Araque
Dins de Els Déus no abandonen Antoni
Onada Edicions, 2015
2 han deixat la seua empremta:
El llenguatge ocult ens pot amagar tantes coses com el mar...Mirem de no naufragar!
Bon vespre.
Però inevitablement, naufragarem, M. Roser. No podem fer res.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada