EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 27 de març de 2015

AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

(Imatge pròpia)
Veles i barques, blaus i escuma, 
esclats de sal, bandera blanca. 
Al fons del silenci de la llum 
uns lladrucs estamordits, 
el vell magnolier vencent ponents 
contra la dura terra. 
La tarda és el sabor de canyella dels teus llavis, 
carícia de la brisa marinària, 
la veu que beu la música del temps 
i el periscopi atent d'una mirada 
que busca la llum muda.

                                          A l'hora bruixa 
naveguen tots els vaixells de l'instant 
i la mar s'ompli d'imatges brillants 
per a la pupil·la del pensament. 

Tornen aquelles aus que hem vist passar 
pausadament ran de les ones 
a l'almadrava del temps. 
Avars besem tota la llum que ens cau, 
com imants de cristall, a les palpebres,
i agafem ben fort la cua d'estel 
d'un altre estiu que ja se'n va volant
i deixa ací la recança futura 
dels indrets per on vam passar feliços.


Manel Rodríguez-Castelló
Humus dins Música del sentit (Tria personal 1979-1999)
Ed. Brosquil, 2002
Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada