Hui fa 20 anys que Ovidi fa
vacances.
Au, adéu! Comence el meu
comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Sí. Hui fa vint anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Evidentment estem tots equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.
Tant com estime la terra, ai mare!
Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair–se. Sense rebombori.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...
Compromés amb la seua opció política,...
Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il·lusions...
Arribarà el dematí
que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
... la poesia.
Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.
I va marxar com va nàixer, senzillament.
Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.
Es va acomiadar com va viure, senzillament.
Cuideu-vos molt. Besades.
Segurament voldria que el recordàrem així, senzillament.
Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.
Bon vent i barca nova!
Sí. Hui fa vint anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Evidentment estem tots equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.
Tant com estime la terra, ai mare!
Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair–se. Sense rebombori.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...
Compromés amb la seua opció política,...
Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il·lusions...
Arribarà el dematí
que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
... la poesia.
Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.
I va marxar com va nàixer, senzillament.
Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.
Es va acomiadar com va viure, senzillament.
Cuideu-vos molt. Besades.
Segurament voldria que el recordàrem així, senzillament.
Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.
Entrades
5 han deixat la seua empremta:
Així, senzillament, és com l'estimem i el sentim ben aprop.
No se'n va, és qui torna... Hui i sempre, Ovidi al cor.
Sempre el tenim present. És un referent.
Fins a l'última hora va conservar el seu sentit de l'humor...Ell no voldria que el recordéssim amb tristesa!
Bon vespre, Jesús.
Sempre Ovidi, sempre.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada