EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dimarts, 10 de març de 2015

20 SENSE OVIDI



Hui fa 20 anys que Ovidi fa vacances. 


Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!


Sí. Hui fa vint anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!


Evidentment estem tots equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances.
Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.


I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.

Tant com estime la terra, ai mare!

Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair–se. Sense rebombori.

Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...


Compromés amb la seua opció política,...

Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!


... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il·lusions...

Arribarà el dematí
que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.


... la poesia.

Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.


I va marxar com va nàixer, senzillament.

Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.


Es va acomiadar com va viure, senzillament.

Cuideu-vos molt. Besades.

Segurament voldria que el recordàrem així, senzillament.

Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.

5 han deixat la seua empremta:

fanal blau ha dit...

Així, senzillament, és com l'estimem i el sentim ben aprop.

AlfredRussel ha dit...

No se'n va, és qui torna... Hui i sempre, Ovidi al cor.

novesflors ha dit...

Sempre el tenim present. És un referent.

M. Roser ha dit...

Fins a l'última hora va conservar el seu sentit de l'humor...Ell no voldria que el recordéssim amb tristesa!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre Ovidi, sempre.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada