 |
| (matge presa d'ací) |
i trauré les estrelles a ballar.
Ben de puntetes m'endinsaré
al bosc de les teues harmonies.
Dins els teus ulls em creuré
que la vida és més bella que mai.
Lluís Alpera
L'emperadriu de l'Orient
Edicions 62, 1992
Entrades
5 han deixat la seua empremta:
bell
Vull fer-me estrella, perquè em treguin ballar...
Bon cap de setmana.
Llàstima no poder escoltar el poema recitat per l'autor; recita molt bé.
Molt bonic!! Quina meravella creure's coses que no se sap si seràn, però si ho són mentres les creus... i creure't les paraules de qui t'ho diu!
Les estrelles, sempre tan evocadores!
Sí, Novesflors, Lluís Alpera recita molt bé. Fa poc vaig tenir l'honor d'escoltar-lo en l'homenatge que el meu grup d'escriptors, LletrAEdeta, li va fer a Antoni Ferrer i va llegir un poema d'ell preciós.
Gràcies a totes pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada