 |
| (Imatge pròpia) |
III
A L'horabaixa he mastegat la finíssima pluja, la brisa que ens cobreix, una argúcia perfectament calculada d'extermini des de la imaginació cap al món dels vius que no viuen.
El record sempre és trair. Per tant, no ho dubtes més, recorda fins l'oblit més innocent. Fins el blanc de les pupil·les.
L'obra mestra seria saber el punt exacte de la mar on comença, però, també on acaba la follia. La corda fluixa del crepuscle.
Josep Ballester
L'odi
Ed. Bromera, 2005
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
L'obra mestra és la que sintetitza la tesi i l'antítesi.
Ben difícil, per cert, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada