EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 19 de novembre del 2015

AMOR TAN DOLÇA

(Imatge pròpia)
Neix de nit amb la lluna grassa, 
i creus fervent en una amor tan dolça  
que ve de l'Orient i no diu res. 
I es banya a l'aigua tensa 
d'un riu com un llaüt 
que toca a rés etern 

L'amor és un regolf que et xucla, 
voraç, inerme, riu endins, 
com d'un ventre que el prenyés l'aigua.

Josep Borrell
Rambla de tardor
Poesia 3 i 4, 1991
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'amor és com un capvespre, que ens crida...Hi acudim i ja no ens en podem desfer, la dolcesa del cel de colors, se'ns fica dins l'ànima i ens lliga amb un raig de lluna...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Preciós comentari, M. Roser. Totalment d'acord.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada