 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
tan obstinats com la nostàlgia
del cos clivellat, rabejat
amb la carícia urgent del dia,
un prec per la immortalitat
d'un grapat mínim de revenges,
un desafiament als astres,
una bufetada als crepuscles...
I en canvi és crit de la nostàlgia,
una tornada enrere, enlloc,
una incapacitat, una ànsia
de revoltar sense esma el temps,
el desconcert al gest incrèdul
que queda en ensumar cadàvers.
Manel Marí
Deshàbitat
Editorial 3 i 4, 2004
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Per a mi la nostàlgia és sempre positiva... Retornar al passat per reviure els bons moments, dels dolents, la memòria, tan selectiva ella, ja s'encarrega desborrar-los!
Petonets, Jesús.
Estic totalment d'acord amb tu, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada