EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 15 de gener de 2016

DECLARACIÓ

(Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci, detall)
M'estime l'home nu d'anells i màscares 
més que no pas l'arrogant individu 
voltat d'honors, enverinat de glòria. 
 és, per això, que m'agrada el cant 
senzill, sovint fet de terra ben aspra. 
Encara hi ha, però, qui no em comprén: 
vol que una tela frondosa de paraules 
oculte el cos com un enramat d'heura, 
però m'estime molt més no ofegar-lo. 
He de deixar-lo que sure ben clar 
com un vaixell saltant joiós les ones. 
No ha arribat encara del cant l'hora 
de deixar l'home apartat, oblidat, 
com qui es deixa oblidada la groga 
fotografia d'un primer i ja 
ben llunyà amor en deixar d'usar una 
vella cartera, desgastada i buida. 
Per això dic, ben clar, que estime l'home,  
com qui s'estima l'afable natura  
d'un antic pi creixent entre les roques.  
No us parlaré amb mots falsament poètics.  
Es necessari encara parlar d'ell,  
amb sentiment irrefrenable. L'home:  
agosarat personatge, lleó  
mansament sempre ferotge, que es creu,  
sense profit, el centre just del món.


Josep Antoni Fluixà
Nàufrags sense illa
Ed. Bromera , 1987
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

També estimo les persones com a éssers que formen part de la natura, sense abillaments, ni enramades...Senzill i aspre com la terra!
Bon vespre , Jesús.

Calpurni ha dit...

Què sinó les persones és allò més important de la vida?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada