EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 24 de gener de 2016

[COM UN GALL QUE CANTA A LES OMBRES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com un gall que canta a les ombres
Així és el meu cor irremeiable
Intentant curar la malaltia de la vida
I la supèrbia pudent del seny
I el cel que cau sobre el poema
El meu fal·lus brilla com un estel
Estenent-se darrere i davant del poema
Tinc por de l'home de la cantonada
Tinc por al blau que davant la vesprada s'inclina
Tinc por a l'àngel ros
Que en el poema es declina
Tinc por de plorar amb el sabor de la meua orina
Tinc por del poema que cau sobre mi com una espina
Tinc por de morir com algú que davant la vesprada s'inclina.


Leopoldo María Panero - Félix Caballero
Apocalipsis de los dos asesinos
Ed. La Garúa, 2006
[Traducció pròpia.] 

[Como un gallo cantándole a las sombras / Así es mi corazón irremediable / Intentando curar la enfermedad de la vida / Y la soberbia hedionda de la cordura / Y el cielo que cae sobre el poema / Mi falo brilla como una estrella / Extendiéndose atrás y adelante del poema / Tengo miedo del hombre de la esquina / Tengo miedo al azul que ante la tarde se inclina / Tengo miedo al ángel rubio / Que en el poema se declina / Tengo miedo de llorar con el sabor de mi orina / Tengo miedo del poema que cae sobre mí como una espina / Tengo miedo de morir como alguien que ante la tarde se inclina.]

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Tots en tenim alguna por, cadascú ha de buscar com combatre la seva...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Sembla que tenim més d'una, el que cal és saber dur-les amb dignitat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

Sembla que tenim més d'una, el que cal és saber dur-les amb dignitat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada