 |
| (Imatge pròpia) |
Hi ha dies que em lleve d'esma, i la claror del matí m'esfondra les mirades: l'esguard recorre parets sense destí i ni les toca. Planyeria llavors la mort tranquil.la, i no diria cap paraula amb tal d'avergonyir-me'n. Hi ha setmanes idònies per a guardar dintre les venes, una darrere l'altra convulses. Pobres setmanes o, si de cas, la trista gala d'una fúria. Mesos hi ha suaus d'ofici inadmissible que es consulta i mesos gairebé d'abús i no tinc ganes. Anys quan dubte sobre els urgents somriures, en sospitar quin lleure m'anuncia fer d'una muntanya un gra de sorra, absoldre el carmí de les núvies. Anys, no segles. Segles que no vindran ni per alguna d'aquelles.
Isidre Martínez i Marzo
Camps de mines (Poesia catalana del País Valencià 1980-1990)
Edicions de la Guerra, 1991
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Tot plegat una rutina que ens marca la vida...Sovint no hi podem fer res!
Bon vespre.
I tant que marca, M. Roser, som esclaus de l'immediat, no de l'important.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada