EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 30 de gener del 2016

POEMA AMB DATA (LXXII): CÀNON BREU PER A UN ORATORI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VARIACIÓ 6
CÀNON BREU PER A UN ORATORI
(CÀNON A LA SEGONA)

Als xiquets de la plaça de Sant Felip Neri. Barcelona, 1938

¿On és la vida que a la plaça reia
El trenta de gener del trenta-vuit?
¿On és la glòria sobre el mur, que els tiples
Cantaven amb veus gràcils, on la joia
Coral de les veus blanques
Alçant-se en oratori i esculpint-se
Amb la gràcia dels jocs quotidiana?
¿On la frescor de les formes florents?

Ací fitava els blancs la mira telescòpica.
I el trenta de gener del trenta-vuit,
Ací la pava calculà la posta.
Ací les hèlixs barrinaven l'aire.
Ací sobrevingué, per mà cruel, metralla.
Ací fou degollada la innocència.
Ací les bombes van asclar la forma
De la carn venidora i deflagrada.

   Que cap mà no arrebosse el mur de Neri
Ni el trenta de gener del trenta-vuit:
Que ens facen mal, perennes,
En callat Oratori d'Innocents,
Les formes que la mort allí els robava.
Que noms i candeletes il·luminen
Cada forat amarg, cada esvoranc,
Cada plor dels xiquets, inult, inconsolable.

Fins que, vençuda, la mort els les torne.
Del trenta de gener del trenta-vuit.

Antoni Ferrer
Variacions Goldberg
Editorial Denes, 2015
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que la memòria no ens deixi pas oblidar totes les morts d'aquella guerra entre germans , la pitjor de totes les guerres...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Passe el temps que passe: la memòria viva.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada