(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
creuant brutes ciutats de glaç i fang,
beuen d'un glop en bars de carretera
i d'un cop sol s'hi passen per la boca,
aspra, la mà, i segueixen xerrant,
rememorant els béns d'aquella puta
que li ho van fer, i l'un darrere l'altre,
setze embiracs, una nit de dissabte,
i a l'engonal se li n'eixia el semen;
o el pobre guany, la vida miserable,
les nits d'hivern i les nits de l'estiu,
creuant els gels i creuant la calor,
o aquella nit, amb la finestra oberta,
que ho varen fer amb aquella xicona,
i amples de gest reviuen l'episodi.
Camioners que travessent les nits
sense arribar, sinistres, enlloc mai.
i seguiran, perquè segueix la nit.
VIda contemplativa (Homenatge a Vicent Andrés Estellés)
La Forest d'Arana, 1992
Més sobre l'autor ací
2 han deixat la seua empremta:
La sabata sembla el record d'alguna de les senyoretes...
Bon vespre Jesús.
Tens raó, M. Roser, és d'una senyoreta d'un club abandonat fa temps.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada