 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
una a una, amb delit d'orfebre,
sota el llençol.
I orb pujava suat a les natges, comalada salvatge,
seguint el pas de nòmades caravanes sobre les dunes
d'abrusadora sorra... tot cercant l'oasi,
el paradís promés de les magranes melenquines,
els dàtils dolços i
l'aigua fresca.
Nel·lo Navarro
Xalet "Victoria"
Ed. 3 i 4, 2006
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
bell molt bell
M'ha fet gràcia això de comptar les costelles...Curiós començament amorós!
Bon vespre, Jesús.
Curiosa la forma de començar el poema. Un bell poema, sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada