EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 8 de febrer de 2016

JARDÍ TANCAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La casa era petita
i cabrien perfectament els besos
i la fingida pau de la conversa.
I la cambra, concreta
com un niu
i ens estimàvem.

Però els ulls rebotaven
fàcilment en les coses
llunyanes
i s'ajupien, quiets, sobre la pell,
cansats de navegar sense fondària.
i la fam acceptada ofegaria
la generositat de la proposta.

M'agradaria dir-te
moltes coses d'aquell refugi amable,
però només conserve la mesquina
teoria dels pactes
que ens anava menjant la llibertat.

Tinc una ampla tristesa a la butxaca
i una consciència lletja d'aquells dies,
i un espill fred,
tan eixut que em mirava,
mig de reüll,
quan no trobava l'aire.

La casa era menuda i ens volíem.
M'agradaria dir-te tantes coses...

Pep Bataller
Equipatge de set
Ajuntament de València / Victor Orenga ed., 1987
Més sobre l'autor, ac

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'amor no necessita un espai determinat, els sentiments només cal que siguin intensos i sincers...Sovint ens penedim del què havíem d'haver dit i no vam trobar el moment...
Bona vesprada, Jesús.

Cornèlia Abril ha dit...

Allò del que podria haver estat i no va ser! I això no passa només a nivell de dues persones... t'hi fixes?

Aquest és el blog de la Cornèlia, per si hi vols passar...http://corneliaabril.blogspot.com.es

novesflors ha dit...

Trist.

Calpurni ha dit...

Allò que fou i ara no és. Trist, veritat.
Gràcies totes tres pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada