EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 3 de febrer de 2016

ANIVERSARI

(imatge no identificada presa de la xarxa)
Què fas a trenta-dos anys, 
amb un grapat de versos orfes
i tot l'excés del passat rebentant 
les ninetes dels ulls que ja no miren, només recorden? 

Què fas després que les ungles als pupitres 
del tedi han ennegrit, com foscos insectes sense ales? 
T'asseus i acceptes la mica d'encorbament del cos 
sobre els llibres vells —a fora encongeix el 
temps com llana humida. 

T'avens a la cotilla d'un enuig molt insistent 
que et dóna raons per a queixar-te i no fer res. 
I abandones la mètrica perquè el món et pesa més. 

Què fas cercant miralls que falsegen 
la dignitat d'arrodonir el gest insatisfet? 
Tal vegada acceptar els límits sigui més  
dolç que un batec d'àngel als llavis, però,  
els anys de la poesia passen  
i els seus mots envidrats et tallen les venes.


Susanna Rafart
Olis sobre paper
Ed. 3i4, 1996
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Amb trenta dos anys en queden molts encara per fer poesia...Trobo que és una mica pessimista!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tal vegada perquè no imagina què pot viure encara.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada