EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 16 de febrer de 2016

AUTOPOÈTICA

(Imatge pròpia)
Jo, quan escric, 
escric al moll de l'os que em vertebra, 
a la pell de l'ànima en gangrena, 
al cim més alt de la carena, 
allà on el cor m'esberla, 
a la sang que m'envenena. 
Ja saps, 
j'écris pour moi, comme je fume et je dors, 
i no em sabria péixer d'una altra manera.

Àngels Gregori
Joves poetes catalans
Ed. Brosquil, 2004
Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Molt bon metapoema.

M. Roser ha dit...

La trobo una mica pessimista, una mica dura, per ser d'una noia jove...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Cadascú sent la poesia com vol (o pot).
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada