EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 26 de febrer de 2016

[CAMIONERS QUE TRAVESSEN LES NITS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Camioners que travessen les nits,
creuant brutes ciutats de glaç i fang,
beuen d'un glop en bars de carretera
i d'un cop sol s'hi passen per la boca,
aspra, la mà, i segueixen xerrant,
rememorant els béns d'aquella puta
que li ho van fer, i l'un darrere l'altre, 
setze embiracs, una nit de dissabte,
i a l'engonal se li n'eixia el semen;
o el pobre guany, la vida miserable,
les nits d'hivern i les nits de l'estiu,
creuant els gels i creuant la calor,
o aquella nit, amb la finestra oberta, 
que ho varen fer amb aquella xicona,
i amples de gest reviuen l'episodi.
Camioners que travessent les nits
sense arribar, sinistres, enlloc mai.
i seguiran, perquè segueix la nit.

Vicent Andrés Estellés
VIda contemplativa (Homenatge a Vicent Andrés Estellés)
La Forest d'Arana, 1992
Més sobre l'autor ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La sabata sembla el record d'alguna de les senyoretes...
Bon vespre Jesús.

Calpurni ha dit...

Tens raó, M. Roser, és d'una senyoreta d'un club abandonat fa temps.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada