 |
| (Imatge no identificada prea de la xarxa i retocada per mi) |
estremit per l'intermitent concert dels clàxons,
amb les mans lligades com els condemnats,
perdut en la fondària inhabitable de les grans ciutats,
orfe de rostres amics,
assajant novament els esmolats moviments
d'aquesta ferma resistència quotidiana,
em trob entre comellars reblerts de vinyes,
aquells somnis antics que ens permeten
sobreviure després d'ardida batalla.
La impressionant natura dels roquissars altius
anunciant les fosques notícies de l'avenir,
l'al·luvió d'esquinçats núvols i inesperades tempestes
arrossegant el que més hem estimat:
la brillant esperança d'un poble,
la dignitat ferrenya dels pobres.
Miquel López Crespí
El cant de la Sibil·la
Edicions Brosquil, 2006
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Sovint tenim molta sort de recordar somnis antics...Ens hi agafem com a un brasa roent , per intentar sobreviure als despropòsits...
Bon vespre, Jesús.
Conec de fa anys l'obra de López Crespí. Presentes aquí un poema vigorós, arrelat al paisatge que s'allunya de la ciutat.
Salutacions.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada