(Antoni Tàpies. Gran cadira, 1989. Fundació Antoni Tàpies) |
recordaré aquestes cambres
on he viscut dos anys,
on sol i acompanyat he fet la meua feina
i he vibrat d'amor.
Recordaré el racó on ens abraçàvem.
El terra, blanc i negre,
per on hem rodolat
com jugant als escacs.
I la gran cadira, on meditava esperant.
El balancí on t'he vist tremolar.
La taula on tant he llegit i menjat.
Aquesta cambra és ja ben meua,
té trossos del passat.
Ho recordaré, ho sé.
I recordar la cambra serà recordar-nos.
Senyals de vida
Ed. Fuentearnera, 1980
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Els bons records, que no s'obliden mai...
Bon diumenge, Jesús.
I tot allò que ens recorda els moments feliços també cal guardar-ho.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada