 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
de tibar la corda que estreny
el nus que estreny el fermall
que estreny la voluntat dels pobles?
Per què el quitrà en la llum blanca
que reporta històries de futur
entre branques d'olivera?
El compàs dels estats imperialistes
clava el fibló de l'agulla
sobre el clatell de les nacions
(la quadratura del seu cercle).
Manel Pitarch
Primavera entre les runes
Edicions 96, 2016
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No convé tensar massa la corda, que arriba un moment que es trenca...
Petonets.
Si estreny la voluntat d'un poble, millor que es trenque.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada