EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 29 de juny de 2016

MAI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
M'endinso pel paisatge del teu cos 
i em trobo quan l'amor et fa de plata. 
I, al punt on Mai comença a ser el teu nom, 
se'm menja viva el teu mirall voraç, 
i jo et menjo, i em menjo el teu desig 
i el meu, que em fiblen amb dents de tempesta. 

No vull tomar salva de la tempesta 
que trenca límits pel sud del teu cos, 
on horitzons extrems criden desig 
i estimben astres pel séc de la plata. 
Em sé malalta d'espera voraç 
emboscada en l'oratge del teu nom. 

Aquest amor em diu que no tinc nom 
fora del que em gravava la tempesta. 
Duc a la pell el teu senyal voraç 
a pit obert: cap escut no pren cos 
on fulgura el meu cos, a trenc de plata, 
amb l'aurora noctuma del desig. 

Mercè de sal a mercè del desig, 
per l'esglai sense platges del teu nom, 
duc el meu cor pres en xarxa de plata, 
com un gran peix, nàufrag de la tempesta. 
¿Trobarà mar, pels camins del teu cos 
o morirà dins del meu cos voraç? 

Em sento, ara més que mai, voraç, 
quan em faig amazona del desig. 
Herba i remeis de lluna perden cos 
contra l'ombra que m'enverina el nom. 
Sense triaga, a glops, bec la tempesta 
i t'ofereixo mars en una plata. 

Mai i mirall, vius en plata de plata, 
oferts al foc del meu desert voraç, 
trenquen als llavis i en molls de tempesta
i rodolen pel cingle del desig 
on el teu cos i el meu fan un sol nom, 
on el meu nom i el teu fan un sol cos. 

Diré el teu cos com un conjur de plata 
i reptaré el teu nom d'avenc voraç 
amb el desig hissat sota tempesta.

Maria-Mercè Marçal
Terra de Mai
Edicions El Cingle, 1982
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agraden especialment aquests dos versos:
"Duc el meu cor pres en xarxa de plata,
com un gran peix, nàufrag de la tempesta".
Vaig tenir la sort de conèixer la M. Mercé, la vaig entrevistar quan jo treballava la radio del poble. Era una persona molt propera.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Gran dona i gran poeta!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada