EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 9 de juny de 2016

POEMA AMB DATA (LXXVIII): ANIVERSARI

(Primavera. Sandro Botticelli)
Avui, diumenge i nou de juny de dos
mil dotze. Estem junts i és quasi estiu,
sentim encara primavera al cos
i fem recompte del que fou i és viu:

anys indiscrets i mesos i estacions,
dies de mal comptar i hores que compten,
petits minuts enormes i segons
que van i vénen i ens descompten.

La suma del total, alguns hiverns
benignes, temperats, i divuit mil
dos-cents cinquanta dies quasi eterns:
mig segle d'horitzons sense perfil

i una nit breu que afirma que ets molt ric
de temps viscut, perdut i compartit.
Ara somriu i dóna't sense mida,
sigues instint, natura primitiva.

Recorda que fugir
                                  no porta enlloc.


Xavier Macià
Obre les mans
Edicions 62, 2015
Més sobre l'autor, ací


3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El resum de qualsevol vida, ni més ni menys, amb les seves coses positives i negatives...
Bon vespre, Jesús.

novesflors ha dit...

Totalment d'acord, fugir no porta enlloc.

Calpurni ha dit...

Sembla que fugir és anar enllà sense moure's d'ací.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada