EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 12 de juny del 2016

[COM UN PEIX MALFERIT...]

(Il·lustració de Manuel Boix, inclosa al llibre )
Com un peix malferit tret de l'aigua amb 
ulls d'una tremolor tèrbola i letal, i 
narius aletejant febrosament la teua figura de jonc, 
ufanosa esquinçares amb les ungles 
del deliri el meu donyet color d'aram i selvàtic. 
«Al bell donyet li ha nascut una rosa: la rosa 
és gran, sensual, graciosa...» 
I amb un encès clamor de mite renovat,
tots dos, rabent i furiosament, us besàreu
sense afilar massa les espases, 
a glops de foc i saliva, sense cap treva, 
car el temps us declarava la guerra, 
en retallar-vos cruel la collita de les
llunes esvaroses i la màgia d'aquella magrana 
carnosa, que esclatava ja, tan impúdicament 
i exquisida, al bell mig del teu cos.

Lluís Alpera
Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus
Llibres del Mall, 1985
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em quedo amb la metàfora final...La flor del hibiscus, un esclat de foc!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Lluís Alpera és un gran mestre jugant amb les imatges i metàfores.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada