EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 19 de juny de 2016

ESGUARDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Creua, brusent, 
l'oceà sense fondària 
del mirall de l'aire 
l'espasme dels esguards.

Confluència de dos fluxos 
engolits pel no-res. 
Com la trajectòria 
enfrontada de dos trens 
cap al mateix punt, 
en la mateixa via, 
en el mateix moment. 

Unió i desfeta, eclipsi; 
sense explosió, impacte o tro.
Fusió en la línia lliscadissa 
d'un plànol convergent 
vers el caire del racó 
entre dos espills.

Sílvia-Marina Aresté
Nòmada
Amós Belinchón, editor, 1991
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Mirar-se els ulls, veient en l'esguard de l'altre, la nostra pròpia ànima...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Mirades profundes, tant que són capaces de fondre's amb l'altre.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada