 |
| (Fageda d'En Jordà. Imatge pròpia) |
el somni entre la llum i els ocells,
el viu amor i l'amistat frondosa.
I va passar l'auri carro cridaner
de l'ambició i el triomf,
l'altiva febre de la vanitat
i la jornada inútil
dins la grisa galera de la rutina.
Fins i tot aquell immens afany
d'harmonitzar la vida en la paraula
també va quedar-se arrere,
I la memòria i el desig extint
tornaren a les seues aigües cambrianes.
La boira va envoltar un temps sord.
A penes sent ara
la feble persistència de la llum,
i un estrany cansament,
i un poderós pes,
i una immobilitat inextingible
em diuen més que totes les paraules:
ja sóc un mineral.
Justo Jorge Padrón
Les cercles de l'infern
Ed. Aguaclara, 1996
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Lluís Alpera i Leiva]
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Entenc aquest poema com un canvi dràstic en la vida d'una persona( metàfora?)...
Bon cap de setmana, Jesús.
Sí, sembla que parla d'un canvi.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada