EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 17 de juliol de 2016

EXTREMA AL·LEGORIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Els fils del color 
atrapen clarobscurs,
brollen el nacre 
sobre la cadira 
enllà de l'efímer 
on s'aboquen els crancs. 
Sol de cendra 
en l'alenada. 
Lluny, els matisos 
i la inclusió 
en l'urpa del temps. 
Ens marca la fractura, 
la ràbia encongida 
allà on els xiprers, 
amb els objectes 
retenint l'aire que pertoca 
a la set dels càntirs 
o als pits de sang del vellut. 
Aranyes resclosides 
en els polsos d'hivernacle.
Ací en la franja en vetla 
encara ens conté 
el palmell dels prestatges, 
la pols encauada 
del neguit tardoral, 
com si només restara 
la semença d'una nota 
obrint-se pas des del fang 
a la crisàlide. 
Eixa marca d'extrema al·legoria. 
O la febre zenital 
quan s'incendia.

Àngels Moreno
Extrema al·legoria
Ajuntament de Mislata, 2015
Més sobre l'autora, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada