EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 21 de juliol de 2016

[AMANTS DE L'ÍNTIMA ESCUMA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amants de l'íntima escuma de les hores, 
navegants de solituds i distàncies, 
escrutem a la vida designis i vertígens, 
ombres irreductibles en la plenitud del temps.
            Enmig l'espai on ens pertoca viure 
lliurem, callats, un combat amb els miratges 
i arbrem, apassionadament, antics mots 
al bell mig del desig i la temença, 
massa captius com tenim els ulls 
entre tanta desesperança,
                                             nosaltres, 
amatents cossos entre la fèrtil ferida del crepuscle, 
mentre defora cau la tristesa somorta de la tarda 
i esdevenim silenci i prometença 
contemplant el mar que, pausadament,
                                                                  ens interroga, 
amants silents d'aquesta tendra, 
dolorosa, esperada, dolça escuma de les hores.

Manel Garcia Grau
La veu assedegada
Ajuntament de Catarroja
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo no diria " cau la tristesa somorta de la tarda"...Cau la llum suau, plena de tonalitats, del capvespre...I en silenci contemplem la mar!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

De vegades llum i tristesa es mesclen en el mateix sentiment.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada