EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 7 de juliol de 2016

FUTURA LLEGENDA URBANA

(Imatge pròpia)
A la Colla Rebombori

Avui no ho podem demostrar, fill meu,  
però conta la llegenda que fa milions d'anys  
el sol s'apagava i en deien crepuscle,  
que tornava a encendre's i en deien alba,  
i que entre el crepuscle i l'alba  
la temperatura dels cossos minvava, 
que udolaven els llops, uns animals prehistòrics, 
i passava una cosa al·lucinant i estranyíssima 
anomenada Nit, quan tot s'enfosquia. 
Conta la llegenda 
—i estic segur que això és pura llegenda— 
que, aleshores, des de la Terra, 
podíem contemplar la Lluna.

Josep Porcar
Els estius
Ed. Brosquil, 2008
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada per la senzillesa em que descriu aquesta futura llegenda... Ves a saber amb el temps què passarà. Una lluna preciosa!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Senzill i amb missatge cap al present.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada