 |
| (Imatge pròpia) |
A la Colla Rebombori
però conta la llegenda que fa milions d'anys
el sol s'apagava i en deien crepuscle,
que tornava a encendre's i en deien alba,
i que entre el crepuscle i l'alba
la temperatura dels cossos minvava,
que udolaven els llops, uns animals prehistòrics,
i passava una cosa al·lucinant i estranyíssima
anomenada Nit, quan tot s'enfosquia.
Conta la llegenda
—i estic segur que això és pura llegenda—
que, aleshores, des de la Terra,
podíem contemplar la Lluna.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada per la senzillesa em que descriu aquesta futura llegenda... Ves a saber amb el temps què passarà. Una lluna preciosa!
Bon vespre, Jesús.
Senzill i amb missatge cap al present.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada