EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 29 de juliol del 2016

XIFRA

(Imatge presa d'ací)
Amor, portaves al món 
set mil set-cents seixanta-cinc dies, 
en cloure's la nit 
que em vas cridar del teu racó, 
veu que s'havia compadit 
i em rebies, cos bondadós. 
Quin joc perdut, quin rodar 
fins a trencar un brancam fosc, 
set mil set-cents seixanta-cinc 
dies, abans no vaig trobar 
on te m'havies arraulit, 
amor, per créixer lluny de mi.

Gabriel Ferrater
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquest era un amor juvenil, pels anys que portava...Però potser gran en intensitat!
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

Els amors juvenils són ben intensos, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada