EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 13 de juliol de 2016

[LA MEVA TERRA ÉS...]

(Imatge pròpia)
La meva terra és un àrid de rost trencadís 
contra un vent de ponent.
                                             La meva terra 
eixorca i amnèsica, 
que muda de vent i creix amb el vent 
o és simplement fractura contra la fricció del vent, 
o és simplement terra de pas. 
I són mortes totes les flors de l'estiu 
quan només una erosió d'ungles gastades pel rossegar 
mostra la carn viva. La carn sortint de la roca. 
La cocció del granit quan era lava 
i encara segregava, massa dúctil, 
la forma del dolor, la deformació dels membres 
obturats en un crit insòlit. 
La meva terra és una erosió d'ungles gastades. 
Ho recordo amb llàgrimes de pols i sal. 
La meva terra on trepitjo solcs i m'hi enfonso. 
On estranyament una vida succeeix a una altra: 
Una flor tancada que obre els pètals 
s'ofereix a la llum i s'apaga per excés de cremor. 
Perquè és excessiu avançar i gastar-se 
buscant ser arrel i enfortint el record de la terra 
contra un vent de ponent.

Jordi Valls i Pozo
La mel d'Aristeu
Ed. Aguaclara, 2003
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La nostra terra, sigui com sigui, sempre és la millor del món, per nosaltres...
Bona vesprada, Jesús.

Calpurni ha dit...

La terra és part nostra: som terra.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada