POETES LETRAEDETANS: JOAN CASTELLANO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ALGUN DIA GUANYARAN ELS ATENENCS

Algun dia guanyaran els atenencs.
Quan ja res no estiga escrit
i s'equilibren les forces,
moriran els complexos a mans de la raó.

Aleshores guanyaran els atenencs; 
aquells qui créiem vençuts 
hauran guanyat per nosaltres, 
com un deute finit, un deute resolt. 

Quan hauran guanyat els atenencs
caldrà fundar nous canins,
car no hi haurà cap botxí 
enemic dels nostres passos.

Algun dia guanyaran els atenencs 
i s'hauran d'acostumar a la victòria.

Joan Castellano

Icària

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací

POETES LLETRAEDETANS: PURA PERIS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COM NO SOMIAR-TE

Com no somiar-te 
si com un lladre 
emparat per la fosca nit 
sigil·losament has entrar al meu llit. 
Com no estimar-te 
si com la llum de tardor 
la rialla dels teus ulls 
enardeix el meu cor. 
Com no oblidar-te 
si com el tardorenc vent 
despulla els arbres,
sense tu sóc el no-res. 
Com no somiar-te...

Pura Peris

Tasts de vida

Germania, 2014

Més sobre l'autora, ací

POETES LLETRAEDETANS: VÍCTOR IÑÚRRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

13 FOCS, 13 ROSES

Cinc d'agost, ens cal sumar

5 més 8, 13 ens fan

Cinc d'agost, Calor i Mort

Fresca collita de roges roses

Què impediren florejar

Jardí de sang

Roig de foc

Calor d'agost

Odi mortal

Eren 13. 13 foren,

Les Roses del jardí aquell

Què les tiges van talar

Sens permetre que el perfum

De sa flaire noble i jove

Fóra brollador de Vida

I exemple de Llibertat

Perdérem les 13 Roses

I milers més, ignorades

Per l’aterridor forfet

De no pensar i sentir

El que amb la “Llei?” obligaven

Però no es van adonar

Què en el fons d’aquella terra

13 Roses arrelaren

I en nova germinació

Són la nova floració

Del Jardí de l'Esperança

De Llibertat i Il·lusió

Què en aquest 5 d'agost

Recordem amb tot l’amor.

Víctor Iñúrria

Pessics de vida

Ed. Neopràtria, 2015

Més sobre l'autor, ací

POETES LLETRAEDETANS: JORDI GUEROLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Repassava cada pocs minuts

la carta que va rebre      

i escrutava repetidament       

cada línia, cada paraula.

Estudiava atentament        

l'elecció de cada mot       

i buscava sentits ocults.

Maleïa la sintaxi, 

la polisèmia, les figures literàries...  

Amb una mà sostenia un paper.

Per la seua ment, mil paraules   

es barallaven i totes perdien.

Cada minut, la blancor del full   

derrotava l'exèrcit de vocables     

i va comprendre per fi    

el significat d'aquelles línies: 

estem sols

Jordi Guerola

Amagatalls

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (LXXIX): ALTAIR

(Altair. Constel·lació de l'Àguila)

Hem retornat a aquella platja on l'alba

vam retrobar junts un divuit d'agost;

també ha marxat la lluna de vacances,

però Altair, far profund, encén la nit.

Germanes de llet, dues llunes lluen

les ovalades fletxes dels mugrons,

i el triangle del cel s'obre en la fosca

—pugen escumes d'arrissats cabells—...

Sobre l'anar i venir de les onades

hi ha el vaivé de la nostra passió,

i als meus palmells, natges de sorra humida.

I l'alquímic instant que ja

                                         ens dissol,

es fon amb la mirada aguda d'Àguila

que ens va llançar l’estel... —Fa disset anys.

Miquel Pérez-Sànchez

Harmonia Mundi

Ed. Columna, 2000

Més sobre l'autor, ací

POETES LLETRAEDETANS: ENRIC SANÇ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

...d'aquí avant siga l'ordenar a vós, 

que sense beneplàcit vostre el benavenir seria errar...

                                         Mossén FENOLLAR

L'ATZAR

Faig els versos de fang  
i així te'ls faig cantar. 

Mes perdut entre els funs 
en blanc, no sóc enlloc. 
Ara més bufa el vent 
on ençà ets el meu mar. 

Al caos centre sent 
entre fulls somiar 
nostre desert en flor. 

Dos i dos en són cinc, 
quatre i un en la tardor. 
I enllà no és massa dir. 

Ara se m'ha fet fosc.

Enric Sanç

Les hores concèntriques

Ed- Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací

D'ENÇÀ QUE ELLA PARTÍ (Tu Fu)

(Imatge pròpia)

Ah, no em porteu més flors!
Vull branques de xiprer. 
Així que el sol és post 
darrera les muntanyes, 
em poso aquell vestit 
tan blau i tan lleuger,
i m'adormo entre els joncs 
tendres, que ella estimava.

Marià Manent

Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot

Ed. Laia, 1981

Més sobre l'autor, ací i ací

EL RECORD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Si és ta veu una brisa fugissera, 
mai no diràs el teu secret. 
Tot home viu a sa manera. 
En el seu clos s'està distret. 

Si del record ne fas ta cantilena 
el teu record ve a s'esfullar. 
No sabràs mai quina aigua el mena
i se l'emporta riu enllà. 

Sospir de llum, vida il·lusòria, 
eixint d'un món entenebrit, 
cristall perdut que en la memòria 
s'aviva i torna al pur oblit.

Josep Sebastià Pons

Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot

Ed. Laia, 1981

Més sobre l'autor, ací

QUATRE COSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

M'abelleixen quatre coses: 
—qui prou les sabrà lloar? 
El sol que bada les roses, 
l'aigua que les fa brostar, 
la rosada que les mulla 
i el vent que les esfulla 
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà

Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot

Ed. Laia, 1981

Més sobre l'autora, ací i ací

LIBÈL·LULA

     

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Venies.

     El cos inseparable d'escates i ametistes de menta se m'ofegava a les golfes, guaita de fades, en un instant desolat. Verda i honrosa, amb la fina pesantor de l'infinit als llavis i el fred senyal d'un  viure inconsistent al darrera, vas pujar a la meua galàxia de focs  furients.

     Ara fas branquillons de luxúria amb els meus cabells esmorteïts. Perquè, com diries segur en acabant, somoguda per una terrible llampada de clarividència interpersonal, en ser la desfeta d'invisibles ales que em condemna, ja reprenc el camí indesxifrable, amb la fidel ferida que m'acompanya cada dia.

    I si cavalque gaseles furtives entre les flames fèrtils d'adolescents deleroses, sempre torne a tu i per la teua aroma defallesc o bé m'amague a l'ombra de la teua esquena esveltíssima o, embadalit pel rictus furtiu que estogen els guaites de les teues mareperles, m'ajorne sempre el present que parsimoniosament et retalla a la meua mida, estrictament carnosa i excessiva.

Francesc Collado

Aigüestortes

Ed. Bromera, 1991

Més sobre l'autor, ací i ací