EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 4 d’agost de 2016

QUATRE COSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
M'abelleixen quatre coses: 
—qui prou les sabrà lloar? 
El sol que bada les roses, 
l'aigua que les fa brostar, 
la rosada que les mulla 
i el vent que les esfulla 
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

A mi també m'abelleixen aquestes quatre coses, d'aquest preciós poema que ja coneixia...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Coses tan senzilles... encara que hi ha d'altres també desitjables.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada