EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 10 d’agost de 2016

D'ENÇÀ QUE ELLA PARTÍ (Tu Fu)

(Imatge pròpia)
Ah, no em porteu més flors!
Vull branques de xiprer. 
Així que el sol és post 
darrera les muntanyes, 
em poso aquell vestit 
tan blau i tan lleuger,
i m'adormo entre els joncs 
tendres, que ella estimava.

Marià Manent
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els xiprers porten el record d'on reposen les persones estimades...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El xiprer, un arbre assimilat a la mort. Llàstima, en època romana se'n plantava a les entrades de les cases en senyal de benvinguda.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

El xiprer, un arbre assimilat a la mort. Llàstima, en època romana se'n plantava a les entrades de les cases en senyal de benvinguda.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada