EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 18 d’agost de 2016

POEMA AMB DATA (LXXIX): ALTAIR

(Altair. Constel·lació de l'Àguila)
Hem retornat a aquella platja on l'alba
vam retrobar junts un divuit d'agost;
també ha marxat la lluna de vacances,
però Altair, far profund, encén la nit.
Germanes de llet, dues llunes lluen
les ovalades fletxes dels mugrons,
i el triangle del cel s'obre en la fosca
—pugen escumes d'arrissats cabells—...
Sobre l'anar i venir de les onades
hi ha el vaivé de la nostra passió,
i als meus palmells, natges de sorra humida.
I l'alquímic instant que ja
                                         ens dissol,
es fon amb la mirada aguda d'Àguila

que ens va llançar l’estel... —Fa disset anys.

Miquel Pérez-Sànchez
Harmonia Mundi
Ed. Columna, 2000
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

I jo em pregunto, on deu anar la lluna quan fa vacances? Potser a rondar un altre planeta???
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

S'amaga a l'altra part del món perquè la busquem i apareix un altre dia sorpressivament.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada