 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Cinc d'agost, ens
cal sumar
5 més 8, 13 ens fan
Cinc d'agost, Calor
i Mort
Fresca collita de
roges roses
Què impediren
florejar
Jardí de sang
Roig de foc
Calor d'agost
Odi mortal
Eren 13. 13 foren,
Les Roses del jardí
aquell
Què les tiges van
talar
Sens permetre que el
perfum
De sa flaire noble i
jove
Fóra brollador de
Vida
I exemple de
Llibertat
Perdérem les 13
Roses
I milers més,
ignorades
Per l’aterridor
forfet
De no pensar i sentir
El que amb la
“Llei?” obligaven
Però no es van adonar
Què en el fons
d’aquella terra
13 Roses arrelaren
I en nova germinació
Són la nova floració
Del Jardí de
l'Esperança
De Llibertat i
Il·lusió
Què en aquest 5
d'agost
Recordem amb tot l’amor.
Víctor Iñúrria
Pessics de vida
Ed. Neopràtria, 2015
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Trista la foto, trist el poema, trist el record...
Però ens han deixat l'esperança i la il·lusió de la llibertat!!!
Bona nit, Jesús.
Trist també que haja de morir gent per la llibertat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada