EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 7 d’agost de 2016

EL RECORD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Si és ta veu una brisa fugissera, 
mai no diràs el teu secret. 
Tot home viu a sa manera. 
En el seu clos s'està distret. 

Si del record ne fas ta cantilena 
el teu record ve a s'esfullar. 
No sabràs mai quina aigua el mena
i se l'emporta riu enllà. 

Sospir de llum, vida il·lusòria, 
eixint d'un món entenebrit, 
cristall perdut que en la memòria 
s'aviva i torna al pur oblit.

Josep Sebastià Pons
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'aigua del riu del temps, s'emporta els records, però de vegades una petita espurna ens els deixa recuperà...M'agraden els poetes d'aquesta època.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tenim la tendència a pensar que els records són cosa passada, però en són ben presents.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada