 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
mai no diràs el teu secret.
Tot home viu a sa manera.
En el seu clos s'està distret.
Si del record ne fas ta cantilena
el teu record ve a s'esfullar.
No sabràs mai quina aigua el mena
i se l'emporta riu enllà.
Sospir de llum, vida il·lusòria,
eixint d'un món entenebrit,
cristall perdut que en la memòria
s'aviva i torna al pur oblit.
Josep Sebastià Pons
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
L'aigua del riu del temps, s'emporta els records, però de vegades una petita espurna ens els deixa recuperà...M'agraden els poetes d'aquesta època.
Bon vespre, Jesús.
Tenim la tendència a pensar que els records són cosa passada, però en són ben presents.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada