[DIUS CADA MOT QUE ES DESCLOU...]

(Imatge presa d'ací)

Dius cada mot que es desclou dels teus llavis

amb un matís diferent, un nou deix

que, en rastellera de sons, prou m'acreix

desig d'un altre. Si et plau, no els esbravis

quan, d'un a un, amb la copa i glops savis

me'ls pugui beure. No és el mateix

sentir paraules del vent: en l'escreix 

no hi ha l'estella que, endins, vull que em clavis.

Però m'arriba l'instant —amb aspecte

tan imprecís!— de percebre un brogit

més dolç encara, que fa més perfecte

aquest espai que l'escolta amb delit.

És el teu cor que dins meu es projecta

i no es refracta en cap altre sentit.

Joan Maluquer

Blava Fulgència

Ed. 3 i 4, 1988

Més sobre l'autor, ací