 |
| (Imatge presa del blog de l'autor) |
Com qui no sap, encara, que ja és mort,
com qui recorre les rugositats de la paret,
les remors esmorteïdes del dia, el fred de les rajoles,
com qui després d’albirar un darrer fil d’horitzó
gris encara, la no-llum d’abans del dia, es gronxa
damunt el silenci que sura indecís entre un segon
i el següent. I inspira profundament i tanca els ulls,
com qui sap que comença a ser només un nom,
com qui entra al ventre buit de la balena.
Ricard Garcia
On la sang
Onada edicions, 2017
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Com qui si sent presoner i busca portes alliberadores enmig del silenci...
Bon vespre, Jesús.
Aquell moment imprecís es fa eternitat per obra d'un poema.
Salut a tu i al poeta, sempre.
Olga X.
És ben difícil alliberar-se al ventre d'una balena.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada