(Imatge no identificda presa de la xarxa) |
Era el temps de les fruites cobejoses;
una època lliurada a l'abundància;
l'hora tensa del glavi i de la còlera,
de la fúria de l'agulla, dels dits,
del raïm rotund; una era en què el sol
projectava la seua llum metàl·lica
en la impaciència d'un cos febril;
una edat de gestos portentosos,
de mirades precises, mesurades,
en el ceptre; una concavitat
onírica que s'acoblava en fragments
de memòria mutilada, de peònies
arrencades indignament i brusca,
com les notes pures d'un pentagrama
que n'arravata un músic sense oïda.
Raspall
Ed. Bromera, 2010
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Només si hem sembrat petites engrunes de poesia, n'obtindrem una bona collita...
Bon vespre, Jesús.
I la collita que dure.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada