EMPREMTES

La poesia no és llàgrima / ella és en si mateixa plor. NICHITA STANESCU

dijous, 27 d’abril de 2017

COLLITA

(Imatge no identificda presa de la xarxa)
COLLITA 

Era el temps de les fruites cobejoses;
una època lliurada a l'abundància; 
l'hora tensa del glavi i de la còlera, 
de la fúria de l'agulla, dels dits, 
del raïm rotund; una era en què el sol 
projectava la seua llum metàl·lica 
en la impaciència d'un cos febril; 
una edat de gestos portentosos, 
de mirades precises, mesurades, 
en el ceptre; una concavitat 
onírica que s'acoblava en fragments 
de memòria mutilada, de peònies 
arrencades indignament i brusca, 
com les notes pures d'un pentagrama 
que n'arravata un músic sense oïda.


Juli Capilla
Raspall
Ed. Bromera, 2010
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Només si hem sembrat petites engrunes de poesia, n'obtindrem una bona collita...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I la collita que dure.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada