EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 29 de juny del 2017

HIVERN

(Imatge pròpia)
HIVERN

Vas entrar a la meua vida
com un febrer cansat.
Com la matèria d’una lliçó
que durant anys havies repetit a classe.
I vas saber que la nostàlgia
és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada.
Potser ja ens havíem trobat,
en una altra vida, en un altre país,
en la terrassa d’un Starbucks,
fent cua per a un concert
o obrint la porta dels congelats
d’un supermercat del barri.
Sé que, com diu la poeta,
res passa ni passarà dues vegades.
Però m’hauria agradat trobar-te així,
de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.


Àngels Gregori
Quan érem divendres
Ed. Meteora, 2013
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Oh, quin gustirrinint la fresqueta que em la foto...
És veritat que res es repeteix, per això em de posar la màxima atenció quan fem una cosa, perquè no sol haver-hi segones oportunitats...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I si hi han, les segones no sempre són bones.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada