EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 2 de juliol del 2017

DE LLAVI A LLAVI

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
DE LLAVI A LLAVI

Mentrestant rius et bese
i aquest bes no s'acaba 
mai de la vida: beses 
encara amb un somrís. 

Un bell secret batega
infús en ton cor líquid: 
tu ets aroma i sospir 
en un bes que sempre vius.  

Inici ple de vida,  
d'argent i or, flor per mig  
ta joventut feliç.  

Només fragància teua,  
amor ardent unint 
realitat i desig.

Josep Maria Ribelles
La mort als llavis
Edicions de la guerra, 1991
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un bes amb somriures d'argent i or un bes important que no s'oblida.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tots els besos, si són sincers, mai s'obliden.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada