(Platja de Nules, Imatge pròpia) |
HORITZONS
(Platja de
Nules, juliol de 2013)
No sé qui és la dona
que, cada matí, sola,
busca cargols de mar
entre els blavons
d'una platja deserta.
Els recull, pacient,
i potser la remor
li du a cau d'orella
el desig d'un home que va estimar-la,
les últimes paraules del fill mort,
o tot l'ahir
d'una vida viscuda a pler.
A voltes, s'atura i mira el mar.
Com si comptara onades
o per fi haguera aprés
a llegir horitzons.
Sé que un dia l'assaltaré.
La miraré als ulls,
pararé la mà i, sense temença,
voldré escoltar els noms
que han de salvar-me.
També el vertigen
Viena edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Molt bonic el poema, un cargol de mar ens pot dir moltes coses a cau d'orella...
Que tinguis un bon diumenge.
I com encisa la mar!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada