EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 11 de novembre del 2017

HORITZONS

(Platja de  Nules, Imatge pròpia)
HORITZONS

(Platja de Nules, juliol de 2013)

No sé qui és la dona
que, cada matí, sola,
busca cargols de mar
entre els blavons
d'una platja deserta.

Els recull, pacient,
i potser la remor
li du a cau d'orella
el desig d'un home que va estimar-la,
les últimes paraules del fill mort,
o tot l'ahir
d'una vida viscuda a pler.

A voltes, s'atura i mira el mar.
Com si comptara onades
o per fi haguera aprés
a llegir horitzons.

Sé que un dia l'assaltaré.
La miraré als ulls,
pararé la mà i, sense temença,
voldré escoltar els noms
que han de salvar-me.

Vicent Almela i Artíguez
També el vertigen
Viena edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Molt bonic el poema, un cargol de mar ens pot dir moltes coses a cau d'orella...
Que tinguis un bon diumenge.

Calpurni ha dit...

I com encisa la mar!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada