No hay mensaje, hay mensajeros
y eso es el mensaje,
así como el amor es el que
ama.
JULIO CORTÀZAR, Rayuela
Sempre algú ha d'anar
per davant. L'emissari sap que ningú no l'entendrà. Fa servir un alfabet de
signes deshabitats. Un llenguatge inclement. Porta aigua però la set encara no
té boques. Pol·len de lliris quan no hi ha lliris. Si escriu, la seua és una
cal·ligrafia sense traç. Quin portent voldria predir? Quina catàstrofe ha
vingut a anunciar? A tu ho pregunte, òvul intacte: quin missatge hauria de
concebre?
Ara és de nit. Una mà,
com una ala, il·lumina el fons daurat sobre la fusta. Interpreta el so del
vent, aquest fonema, la tremolor de les cordes vocals. Ressegueix la línia
tènue de la vara, trencadissa. Del carrer arriba el so d'un corn. Trenc d'alba.
Frontera del temps. El pintor ratlla apressadament. Ja vénen a matar el
missatger.
Iconòstasi
Edicions Bromera, 2017
4 han deixat la seua empremta:
M'agradaria ser emisari de cels blaus, de la remor del vent que fa volar els núvols, de les plàcicdes ones d'una mar tranquil·la, dels colors a trenc dalba i al capvespre...Però sempre ben rebut!!!
Bona nit de Reis, Jesús.
Quin missatger tan agradable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Quin missatger tan agradable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Quin missatger tan agradable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada