 |
| (imatge no identificada presa d ela xarxa) |
DOGMA DE FE
Pocs perfums queden entre els dits
tan obstinats com la nostàlgia
del cos clivellat, rabejat
amb la carícia urgent del dia,
un prec per la immortalitat
d'un grapat mínim de revenges,
un desafiament als astres,
una bufetada als crepuscles...
I en canvi és crit de la nostàlgia,
una tornada enrere, enlloc,
una incapacitat, una ànsia
de revoltar sense esma el temps,
el desconcert al gest incrèdul
que queda en ensumar cadàvers.
tan obstinats com la nostàlgia
del cos clivellat, rabejat
amb la carícia urgent del dia,
un prec per la immortalitat
d'un grapat mínim de revenges,
un desafiament als astres,
una bufetada als crepuscles...
I en canvi és crit de la nostàlgia,
una tornada enrere, enlloc,
una incapacitat, una ànsia
de revoltar sense esma el temps,
el desconcert al gest incrèdul
que queda en ensumar cadàvers.
Manel Marí
Deshàbitat
Editorial 3 i 4, 2004
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quan la nostàlgia ens envolta , mai no ens deixa de la mà; ens espera a l'alba i és el darrer pensament abans d'anar a dormir.
Que tinguis un bon cap de setmana.
I és una nostàlgia tan gran!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada