EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 18 de gener del 2018

[TOT ACCEPTANT LA VERGONYA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
tot acceptant la vergonya
de qui veu el seu reflex
al mirall d’uns altres ulls
hi ha el mal sabor de boca
d’un túnel sense sortida
d’un miracle inexistent
a les parets esfondrades
davant les quals només resta
reafirmar el curtcircuit
que t’esgarrapa la carn



Ismael Pelegrí i Pons
De l'animal que s'imposa
AdiA Edicions, 2017
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

A mi no em sembla pas una vergonya veure't reflectit en uns ulls, ho trobo bonic, és clar que depèn de que representi per a nosaltres la persona que hi ha darrera la mirada!
Que tinguis un bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

Als ulls dels altres som més nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada