(Detall de la pintura L'ascensió a l’Empirean, part
del tríptic Visions del més enllà, Hieronymus Bosch, Palau Ducal, Venècia)
|
per venir del no-res potser ja hauríem
d’haver arribat a casa.
d’haver arribat a casa.
són lents els dies breus.
d’un sexe miserable,
la joventut ha estat un temps de febre,
la maduresa un repte.
la joventut ha estat un temps de febre,
la maduresa un repte.
captius dels que trepitgen
un sòl de dogmes,
sopar de gana, el nostre.
un sòl de dogmes,
sopar de gana, el nostre.
serem nosaltres els culpables únics
d’haver estat dòcils?
som ventres de pobresa.
d’haver estat dòcils?
som ventres de pobresa.
buscàvem lletres noves
al nostre sil·labari.
hi eren?
al nostre sil·labari.
hi eren?
avui sabem que hi eren,
no vam saber trobar-les.
no vam saber trobar-les.
Swings
La Breu
Edicons, 2015
2 han deixat la seua empremta:
De vegades son lents també els dies llargs...Segur que hi havia moltes lletres amagades en el no res, cal saber trobar-les!
La joventud , la maduresa, encara queda la vellesa que avança lentament...
Bon vespre, Jesús.
Hi ha dies lentament llargs i d'altres llargaments curts. Són dies, sempre.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada