(Imatge pròpia) |
Aquell que puja des de la planura
fins a la falda del soberg pujol
que precedeix les muntanyes més altes,
ansiejant però tement alhora
i tan esperançat com indecís,
irresolt sota l'esbalaïment
vibrant i fosc de les verdes falgueres
que li atorguen conformitat d'illa
de desconcerts, perenne en el retorn
i en la forja on es treballen les dèries,
en el percaç i la pregunta equànime,
divisa l'ampla vall des de l'altura.
Fortuït i veloç corre el paisatge
buscant un sentit que no sap el mot.
L'esbalaïment de les falgueres
La Forest d'Arana, 1994
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Aquell que puja i pot gaudir del paisatge,
té la sort que després tot serà baixada...
Bon diumenge, Jesús.
Però també cal gaudir de la pujada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada